LA REVOLUCIÓ DE L’EDUCACIÓ

En aquesta darrera entrada del blog d’aquest trimestre, se’ns ha demanat que contestéssim a la pregunta: “Com ha canviat la meva visió de l’educació”. La veritat és que per nosaltres no ha estat un canvi. Aquesta paraula es queda massa curta i potser el terme més adient sigui “REVOLUCIÓ”; almenys és el que sentim (imatge 1). Canvi, o qualsevol dels seus sinònims: alteració, modificació, evolució, variació, transformació (aquest és el que més se li acosta); no representa tot el que s’està gestant en el món de l’educació des de finals del segle XX. 

Imatge 1. Per a nosaltres la nostra visió del món educatiu s'ha vist tan enriquida amb l'obertura d'angular que ha suposat l'inici d'aquest màster, que volem parlar d'una autèntica revolució.

                 En un principi, podríem arribar a pensar que l’impacte que ens ha causat tot el que hem après fins ara, es deu al fet que nosaltres dos som de la generació de l’E.G.B i el B.U.P però, la majoria dels nostres companys del màster, bastant més joves,  tenen la mateixa impressió. Hem descobert (o profunditzat en el nostre cas) l’ensenyament per competències, les metodologies amb un enfocament globalitzador necessàries per al seu aprenentatge (flipped classroom, estudi de cas, aprenentatge basat en problemes, aprenentatge basat en projectes), la transformació de l’avaluació (inicial, contínua, formativa...), l’aparició de l’autoavaluació i la coavaluació, el canvi de rol del professor, el nou paper de l’alumne, la importància de que el procés d’ensenyament-aprenentatge sigui funcional i parteixi de la zona de desenvolupament proper de l’alumne i tot amplificat per les TIC (imatge 2).

. 
Imatge 2. Núvol de paraules del món educatiu. Tot suma per a la revolució en marxa (#eportfeiv a l'instagram).


              Bé, podríem continuar encara una estoneta més, però volem tenir espai per escriure el que realment ens ha trasbalsat i és que, almenys nosaltres dos, mai ens havíem parat a pensar la quantitat d’alumnes que el sistema de l’escola tradicional ha deixat pel camí al llarg de la seva història (potser perquè som dels afortunats que hem sobreviscut al sistema), tot el talent perdut per un sistema propedèutic i selectiu; recordeu el documental On són els nens de desembre?. Doncs això.

              Afortunadament, i aquí volem arribar, la filosofia en la qual es basa l’escola inclusiva, de la que nosaltres dos ni n’havíem sentit a parlar, ha estat una revelació:

“Cal una visió oberta i flexible de l’aprenentatge que duri tota la vida i ocupi tota la vida: una visió que ofereixi l’oportunitat perquè tothom descobreixi el seu potencial per a un futur sostenible i una vida amb dignitat. Aquesta visió humanista té repercussions en la definició del contingut i les pedagogies d’aprenentatge, així com en el paper dels mestres i altres educadors.” (UNESCO, 2015)

                     Parlem des del cor quan diem que aquesta és la revolució que volem: una escola que generi el canvi social i solidari que necessita la nostra societat i el món sencer. VISCA LA REVOLUCIÓ EDUCATIVA!

“COM HA CANVIAT LA MEVA VISIÓ DE L'EDUCACIÓ" (Aportació amb l'eina THINGLINK)

COMPETÈNCIES PER RELACIONAR-SE AMB LA VIDA

Diu en Jidu Khrisnamurti que l'ésser humà s'expressa en la relació i, en el cervell, més que el nombre de neurones importa com hi estan relacionades. Internet es basa en vincles, i l'ecosistema més resilient té un major nombre de connexions entre els seus components. El problema més gros en la gestió d'un equip és resoldre els conflictes de relació dels seus membres. Vivim en relació i el lògic seria que a les escoles i instituts es preparés als futurs adults per saber relacionar-se adequadament. Això és així? Podem dir allò de: “una de freda i una de calenta”.

Encara que avui dia cap pedagog dubta de la importància de les competències com la base de l'ensenyament per a la vida, la realitat ens mostra que, sobretot en l'àmbit de secundària, el model imperant segueix sent el de l'ensenyament d'uns continguts entorn d'una disciplina transmesa als alumnes per un professor. 

Continguts no són competències i sense aquestes, no estem preparant als alumnes més que per relacionar-se amb el món d'una manera acadèmica, que dista molt de ser útil per resoldre els problemes que planteja la vida adulta.

Per això, la teoria oficial plasmada en el currículum accepta el procés d'ensenyament-aprenentatge basat en competències com el més adequat per acompanyar als alumnes en el seu desenvolupament. La dificultat ve quan cal traduir la declaració d'intencions en mètodes i estratègies pedagògiques. El seu ensenyament va més enllà de transmetre una suma de disciplines i engloba dimensions tan dispars que es fa difícil establir un criteri per organitzar i presentar els continguts d'aprenentatge.

Hi cap una reflexió, arribats a aquest punt. Zabala i Arnau, arriben a la conclusió que més que un mètode, cal seguir una estratègia. Això vol dir que no hi ha un camí marcat i que cada professor va pel seu “compte i risc” pedagògics. Estableixen, això sí, que l'enfocament que ha de guiar el procés ha de ser globalitzador. 

Nosaltres afegim que cal no oblidar que l'objectiu últim és preparar als alumnes per a la vida i que aquesta és, per sobre de tot, diversa i rica en relacions. Així doncs, l'estratègia que regeixi el procés d'ensenyament-aprenentatge ha de desplegar un ampli ventall de mètodes i ha de conrear, sense descans, la relació; entre el que aprèn, el que ensenya i el que s'està mostrant.

El que ensenya, no és ja un mer transmissor (figura 1). Adquireix el paper de guia i gestor del procés que està tenint lloc. Partint d'una realitat propera als seus alumnes, segons convingui per aconseguir els objectius proposats, considerarà necessària una exposició tradicional, o una anàlisi d'un cas, o una recerca de camp o una resolució d'una qüestió a través d'un projecte. Haurà de proposar situacions comunicatives diverses, donar pautes per a l'organització social del grup de treball, distribuir temps i espai, oferir material curricular adequat... i haurà d'avaluar al costat dels seus alumnes el treball resultant.

Figura 1. Elements que s´interrelacionen per a aconseguir un procés d´ensenyament-aprenentatge significatiu.       

 L'ensenyament, o és per a la vida, o no és. El nostre món és divers, canviant, complex i híper relacionat. Aquesta és la realitat que ens toca transmetre i des de la qual hem de preparar als nostres alumnes. Estem nosaltres preparats?.

EPÍLEG

Com a part del treball de l'assignatura se'ns ha plantejat la tasca d'elaborar una sèrie d'activitats en la qual quedi de manifest tot el que acabem de tractar. 
      

     

 Figura 2. El celler de "Can Rich" a vista d´ocell. Aquí anirien els alumnes d'excursió per conèixer tot el procés de vinificació.

A través de la informació que podem obtenir d'una ampolla de vi elaborada a l'illa, pretenem filar una història seguint la metodologia d'aprenentatge basat en projectes (vídeo 1) que porti als alumnes a fer-se i respondre's preguntes sobre aspectes històrics, geogràfics, biològics, tecnològics o gastronòmics. 
Més enllà, es pretén que siguin ells els que portin el pes (tutelat) de l'organització d'una excursió als cellers "Can Rich", una visita al departament d'agricultura del Consell d´Eivissa i d'una pràctica de laboratori.

És, de fet, un projecte que ens fa il·lusió i ens agradaria poder dur-ho a terme en algun moment del nostre futur professional.

 Vídeo 1. En Fernando Trujillo ens explica en el següent vídeo què és l´ABP i les claus d´un bon projecte.

COMENÇAR LA CASA PER LA TEULADA

"La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d'idees,

de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l'avaluadora. De res

ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla". J.A.

Marina a La Vanguardia (1/5/2010).

Veient la rellevància que té la funció avaluadora pel bon desenvolupament de la nostra intel·ligència, entenem perfectament que l'avaluació és una de les claus de l'aprenentatge. Tot i així, actualment aquest terme va associat, amb molta freqüència, a connotacions negatives, a ficar nota, generalment té una finalitat sumativa i el darrer i únic responsable és el professor. Dins d´aquest marc, l'alumnat, lluny de ser el protagonista, ni tan sols participa del procés, només és el subjecte passiu que sofreix i rep la valoració de si els seus coneixements aconsegueixen un mínim establert com acceptable. De fet, no estan acostumats tant a rebre com a fer crítiques constructives als seus propis treballs, i molt sovint ho confonen amb una crítica personal que afecta la seva autoestima (cosa que hem d’evitar a tota costa) en lloc de veure-ho com una manera de millorar el seu aprenentatge. Arribats en aquest punt, i dignosticades les patologies de l’avaluació, queda clar que aquesta ha de canviar de rel, i encara amb més raó, ara que s’ha comprovat què, quan els alumnes constaten el seu progrés i saben regular-se, estan més preparats per avançar en el seu aprenentatge i veuen l'avaluació com a una eina positiva.

D’altra banda, aprendre a avaluar-se és bàsic per aconseguir que els alumnes aprenguin a aprendre i siguin més autònoms (han de decidir el que han de fer per millorar). En aquest sentit, un primer pas natural envers aconseguir l'autoavaluació és la coavaluació. S'ha constatat que als alumnes els hi costa veure els seus propis errors, però veuen més fàcilment els errors dels companys. i és en aquest moment de l’autoavaluació i co-avaluació on haurem de fer les preguntes adequades: “en què m'equivocat?, “perquè m'equivocat?”, “ha justificat bé l'error el teu company?”, “què li recomanaries per millorar?”, etc.

Imatge 1 Autoavaluació

A més a més, perquè tot això funcioni, als alumnes els hi hem d'explicar els objectius que perseguim i per què els serveix el que estan aprenent, ja que, com va dir en Novalis "no hi ha vent favorable per la persona que no sap on va". Per tant, també se'ls ha de fer partícips dels criteris d'avaluació, reflectits dins la rúbrica.

                          Imatge 2. Procés avaluatiu que cal desenvolupar: Avaluar, autoavaluar, coavaluar. #eportfeiv

Una cosa és certa, els alumnes no poden aprendre sense una avaluació adequada. Entre altres coses, aprendre és revisar, i moltes vegades hauran de desaprendre i reaprendre. Tot això implica un canvi de rel de l'avaluació, com constata irònicament Philippe Perrenoud amb la seva famosa frase "no em toqueu pas la meva avaluació".

A títol personal, i com a reflexió final, aquest tema, ha estat sens dubte, el que més ens ha fet canviar el nostre punt de vista envers els coneixements previs que teníem i el que pensem ara. Partíem de la convicció que l'avaluació era la teulada de la casa: condicionada als objectius, als continguts impartits, a les activitats i tasques efectuades a classe i dissenyada per nosaltres al final del procés dʼaprenentatge. Ara mateix, després de sentir a la Neus Martí, llegir al Zabala i escoltar al José Luis Castillo, el nostre enfocament ha canviat completament, i l'avaluació i els seus criteris seran els fonaments, el punt de partida, per dissenyar tota la resta (objectius, continguts, tasques, etc.).

Apa doncs, comencem la casa per la teulada!

TRIAR O NO TRIAR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Aquesta nova entrada del nostre blog l’hem titulada així, perquè realment tots els titulars del que hem llegit/vist/escoltat al llarg d’aquestes dues setmanes plantegen falses dicotomies (segons la nostra opinió) com si  haguérem de triar entre qüestions antagòniques quan no és així. Començarem amb el primer titular:

COMPETÈNCIES VERSUS CONEIXEMENTS

Ens trobem aquí el dilema entre teoria i pràctica i la simplificació i polarització que aquest provoca, quan en realitat, totes dues són necessàries i fins i tot complementàries.

      Les competències s´han definit de moltes maneres. Nosaltres ens quedem amb aquesta: Competència consisteix en la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida mitjançant accions en las que es mobilitzen, al mateix temps i de manera interrelacionada, components actitudinals, procedimentals i conceptuals. Com veurem més endavant, per arribar-hi ens farà falta teoria i pràctica. Tot suma (Imatge 1).

  Imatge 1. Aquesta imatge resulta molt expressiva quant a un ensenyament basat en competències i els seus beneficis.

 MEMORITZACIÓ O COMPRENSIÓ, CONEIXEMENTS O PROCEDIMENTS

Coincidim amb l’opinió expressada al llibre de n’Antoni Zabala i na Laia Arnau, quan diem que el problema no és el simple dilema entre memoritzar o no memoritzar, sinó quan, cóm i perquè es deuen realitzar activitats de memorització.

      Sabem que per ser competents és necessari disposar d’uns coneixements (fets, conceptes i sistemes conceptuals) encara que aquests no serveixen de res si no els tenim assimilats i no som capaços d’utilitzar-los (Imatge 2). Per això necessitem dominar un gran nombre de procediments (habilitats, tècniques, estratègies, mètodes...) i, més a més disposar de la reflexió i dels mitjans teòrics que les fonamenten. Perquè la millora de la competència implica la capacitat de reflexionar sobre la seva aplicació, i per aconseguir-la serà imprescindible recolzar-nos en el coneixement teòric. En qualsevol cas, aprendre a ser competent per aprendre a aprendre mai comporta l’abandonament de la memòria, de la força de voluntat, o de l’educació del caràcter. No oblidem que hem de ser competents en totes les dimensions (la social, l’interpersonal, la personal i la professional).  

Imatge 2. Aquesta imatge posa de manifest com coneixements i competències es relacionen per parlar d'una bona relació ensenyament - aprenentatge.

CURRÍCULUM: QUÈ? VERSUS COM?

D’altra banda, a l´internet hi ha molt de blogs des dels quals s´ens convida a triar. Els més crítics, directament afirman que el compliment dels currículums existents ens obliga a haver de triar entre què donem o com ho donem com si no es poguessin combinar. El blog "discentia" argumenta que una metodologia basada en l’observació, la cerca d’informació, reflexió i exposició requereix processos de treball amb una certa complexitat i per tant d’una certa duració, el qual és cert, però potser només flexibilitzant horaris és solucionaria, i també tots sabem que el centre educatiu mitjançant el PEC té autonomia per concretar/adaptar/adequar/interpretar el currículum. No serà potser que moltes vegades hi renunciem? No serà que per ensenyar coneixements n’hi ha prou  amb saber algunes coses, però per formar en competències cal que els docents les tinguin assolides? Hauríem de reflexionar tot això.

      

      Per últim, aquestes setmanes tan anant a classe com impartint-la hem après que, per aconseguir un aprenentatge significatiu, és absolutament necessari ensenyar per competències i ens ha d’agradar fer-ho (si es nota força, millor). Feu un cop d´ull al video que adjuntem. A nosaltres ens recorda molt al exemple del Zabala quan parlava de les competències necessàries per fer una bona truita de patata. També ens recorda que hem de partir de la funcionalitat, i de la zona de desenvolupament pròxim de l’alumne. Aquest ha de saber que el que està aprenent li serveix avui dia i per sempre, i no que "potser" li servirà en un futur. 

Així doncs, què penseu? Perquè triar si tot suma?. 

Un sistema educatiu per al segle XXI: Nous models, vells problemes

Si volem una societat de ciutadans íntegres, amb valors ètics i morals, amb criteri propi, capaços d'aportar a la comunitat i desenvolupar-se laboralment, necessitem una educació que treballi en aquesta direcció. Cal preguntar-se quin tipus d'escola estem disposats a construir, qüestió que cal abordar des de l'educació formal, la no formal i també des de l'educació informal. I s'ha de tenir en compte la societat digital i diversa en la qual vivim. Les TIC com a eines educatives no són ja una opció de futur, sinó una necessitat actual. L'horitzó cap al qual es mou el sistema educatiu és el d'una educació inclusiva.

Des de la llei general d'educació el sistema educatiu ha estat font de controvèrsia i de lluites pel seu control polític. D'aquelles pluges, aquests llots, la LOMCE, aprovada en el 2013 amb una majoria absoluta del PP al govern, i, amb tota l’oposició en contra, ha provocat enfrontaments continus entre els diversos col·lectius del ram i el govern central. Precisament, aquest darrer dimarts, el Congrés ha reclamat per majoria la derogació de la LOMCE, sembla el principi del final d’un malson que ha trasbalsat a tota la comunitat educativa.

La legislació és el paraigua sota el qual es mou tot el sistema educatiu; els canvis excessius i renovacions de la seva estructura repercuteixen negativament en el seu funcionament. Si li afegim una inadequada dotació econòmica per invertir en recursos, incloent-hi la quantitat i qualitat de professors i centres educatius, obtenim un dia a dia poc motivador per als alumnes, amb les seves pròpies històries particulars (família, motivació, accés als recursos…). 

Dins del canvi del sistema educatiu en marxa, recolzat en la normalització de les TIC (figura 1), la figura que, probablement, hagi sofert més canvi quant a les seves funcions és la del docent. Del professor tradicional hem passat a un professor guia amb presència constant a la xarxa. Dels llibres de text, hem passat a la utilització a través de la xarxa de gran quantitat de recursos digitals (Blogs, Slideshare, Prezi, Piktochart, Pinterest, Tweeter, Instagram, Thinglink, entre uns altres). Els coneixements que ha de posseir un professor actual, els veiem reflectits en el model TPACK (als continguts cal sumar-los la pedagogia i el coneixement tecnològic) (Figura 1).

Per acabar, un gran avanç en el canvi de model educatiu de cara a aconseguir una formació integral de l'alumne, fou la inclusió de les competències, com reflexiona Zabala i Arnau (*). Mitjançant la seva consecució podem ajudar al fet que tots, sense excepció, tinguin eines per realitzar el seu projecte personal. Es tracta, com va dir Motaigne de “formar caps ben fets, no caps ben plens”. Per això, avui dia, el sistema educatiu va més enllà de l'escola i participen del mateix les institucions, la família i la societat en el seu conjunt. La idea ja va ser formulada en 1996 en l'informe Delors de la Comissió Internacional sobre Educació per al segle XXI elaborat per a la UNESCO. En ell s'identifiquen els quatre pilars fonamentals en els quals s'ha de basar l'educació del nostre segle: saber conèixer, saber fer, saber ser i saber conviure.

Figura 1. Treballant amb les TICs  ( https://www.instagram.com/p/BLTJPJxB-qI/?taken-by=pilarvallespirsopena ).

Figura 2. Model TPACK. Disponible a http://tpack.org


Bibligrafia

(*)Zabala i Arnau (2009). 11 idees clau. Com aprendre i ensenyar competències. Ed. Graó. Barcelona.

Presentación personal y de nuestro blog

Benvinguts al nostre blog!

Som na Pili i en David, estudiants del màster de formació del professorat 2016-17. Hem format parella per col·laborar en les activitats de l´assignatura de Processos i Contexts Educatius". Estem molt il·lusionats amb aquestes noves ferramentes, tot i que no som natius digitals. Això és una motivació extra per nosaltres, ja que tots dos estem convençuts que les TIC són una eina imprescindible per transmetre coneixements i educar als alumnes avui dia.

Esperem que el nostre blog serveixi per poder transmetre-us tot el que anem aprenent, no només al llarg de tota l'assignatura si més no durant tot el curs.

A continuació ens presentarem, així ens podreu conèixer millor.

Hola a tothom, em dic Pili Vallespir i em vaig diplomar en Turime ja fa uns quants anys. Les meves passions a la vida són: viatjar, els meus fills i fer classe, i les vaig descobrir amb aquest ordre. Encara que no ho sembli, estan molt relacionades. Per començar el que més m'agrada de viatjar és que coneixes nous llocs i cultures, no hi ha millor escola que el món. En segon lloc, els fills et donen una nova perspectiva de totes les coses, et fan redescobrir-les i t'ensenyen de noves. I si parlam de fer classe, m'he adonat que, quan aquesta acaba, jo també he après moltes coses. Resumint, penso que la meva passió no és altra que no deixar d'aprendre.

Bones de nou. Sóc David Tena i em vaig llicenciar en Biologia també fa uns quants anys. Des de llavors, he treballat dins l´àmbit de la investigació i la divulgació de la ciència i la natura, tot i que tambè he fet d´educador ambiental, inclòs de professor dins de dos programes de reforç a l´estiu de la conselleria d´educació de la CAIB. Actualment, sóc agent de medi ambient al Consell d´Eivissa. 

He decidit apuntar-me al màster, ja que entenc que es tracta d´una nova porta professional que pot obrir-se, tenint clar que m`agrada transmetre coneixements i em sento còmode ensenyant.

Per finalitzar, us mostrem un parell de fotografies. A la primera mostram el que podria ser el pupitre d´un alumne a les nostres aules. 

https://pixabay.com/es/tecnolog%C3%ADa-ordenador-portátil-equipo-792181/

En aquesta segona, us mostrem un aula d´infantil d´enguany a sa nostra illa.