Un sistema educatiu per al segle XXI: Nous models, vells problemes

Si volem una societat de ciutadans íntegres, amb valors ètics i morals, amb criteri propi, capaços d'aportar a la comunitat i desenvolupar-se laboralment, necessitem una educació que treballi en aquesta direcció. Cal preguntar-se quin tipus d'escola estem disposats a construir, qüestió que cal abordar des de l'educació formal, la no formal i també des de l'educació informal. I s'ha de tenir en compte la societat digital i diversa en la qual vivim. Les TIC com a eines educatives no són ja una opció de futur, sinó una necessitat actual. L'horitzó cap al qual es mou el sistema educatiu és el d'una educació inclusiva.

Des de la llei general d'educació el sistema educatiu ha estat font de controvèrsia i de lluites pel seu control polític. D'aquelles pluges, aquests llots, la LOMCE, aprovada en el 2013 amb una majoria absoluta del PP al govern, i, amb tota l’oposició en contra, ha provocat enfrontaments continus entre els diversos col·lectius del ram i el govern central. Precisament, aquest darrer dimarts, el Congrés ha reclamat per majoria la derogació de la LOMCE, sembla el principi del final d’un malson que ha trasbalsat a tota la comunitat educativa.

La legislació és el paraigua sota el qual es mou tot el sistema educatiu; els canvis excessius i renovacions de la seva estructura repercuteixen negativament en el seu funcionament. Si li afegim una inadequada dotació econòmica per invertir en recursos, incloent-hi la quantitat i qualitat de professors i centres educatius, obtenim un dia a dia poc motivador per als alumnes, amb les seves pròpies històries particulars (família, motivació, accés als recursos…). 

Dins del canvi del sistema educatiu en marxa, recolzat en la normalització de les TIC (figura 1), la figura que, probablement, hagi sofert més canvi quant a les seves funcions és la del docent. Del professor tradicional hem passat a un professor guia amb presència constant a la xarxa. Dels llibres de text, hem passat a la utilització a través de la xarxa de gran quantitat de recursos digitals (Blogs, Slideshare, Prezi, Piktochart, Pinterest, Tweeter, Instagram, Thinglink, entre uns altres). Els coneixements que ha de posseir un professor actual, els veiem reflectits en el model TPACK (als continguts cal sumar-los la pedagogia i el coneixement tecnològic) (Figura 1).

Per acabar, un gran avanç en el canvi de model educatiu de cara a aconseguir una formació integral de l'alumne, fou la inclusió de les competències, com reflexiona Zabala i Arnau (*). Mitjançant la seva consecució podem ajudar al fet que tots, sense excepció, tinguin eines per realitzar el seu projecte personal. Es tracta, com va dir Motaigne de “formar caps ben fets, no caps ben plens”. Per això, avui dia, el sistema educatiu va més enllà de l'escola i participen del mateix les institucions, la família i la societat en el seu conjunt. La idea ja va ser formulada en 1996 en l'informe Delors de la Comissió Internacional sobre Educació per al segle XXI elaborat per a la UNESCO. En ell s'identifiquen els quatre pilars fonamentals en els quals s'ha de basar l'educació del nostre segle: saber conèixer, saber fer, saber ser i saber conviure.

Figura 1. Treballant amb les TICs  ( https://www.instagram.com/p/BLTJPJxB-qI/?taken-by=pilarvallespirsopena ).

Figura 2. Model TPACK. Disponible a http://tpack.org


Bibligrafia

(*)Zabala i Arnau (2009). 11 idees clau. Com aprendre i ensenyar competències. Ed. Graó. Barcelona.