COMPETÈNCIES PER RELACIONAR-SE AMB LA VIDA

Diu en Jidu Khrisnamurti que l'ésser humà s'expressa en la relació i, en el cervell, més que el nombre de neurones importa com hi estan relacionades. Internet es basa en vincles, i l'ecosistema més resilient té un major nombre de connexions entre els seus components. El problema més gros en la gestió d'un equip és resoldre els conflictes de relació dels seus membres. Vivim en relació i el lògic seria que a les escoles i instituts es preparés als futurs adults per saber relacionar-se adequadament. Això és així? Podem dir allò de: “una de freda i una de calenta”.

Encara que avui dia cap pedagog dubta de la importància de les competències com la base de l'ensenyament per a la vida, la realitat ens mostra que, sobretot en l'àmbit de secundària, el model imperant segueix sent el de l'ensenyament d'uns continguts entorn d'una disciplina transmesa als alumnes per un professor. 

Continguts no són competències i sense aquestes, no estem preparant als alumnes més que per relacionar-se amb el món d'una manera acadèmica, que dista molt de ser útil per resoldre els problemes que planteja la vida adulta.

Per això, la teoria oficial plasmada en el currículum accepta el procés d'ensenyament-aprenentatge basat en competències com el més adequat per acompanyar als alumnes en el seu desenvolupament. La dificultat ve quan cal traduir la declaració d'intencions en mètodes i estratègies pedagògiques. El seu ensenyament va més enllà de transmetre una suma de disciplines i engloba dimensions tan dispars que es fa difícil establir un criteri per organitzar i presentar els continguts d'aprenentatge.

Hi cap una reflexió, arribats a aquest punt. Zabala i Arnau, arriben a la conclusió que més que un mètode, cal seguir una estratègia. Això vol dir que no hi ha un camí marcat i que cada professor va pel seu “compte i risc” pedagògics. Estableixen, això sí, que l'enfocament que ha de guiar el procés ha de ser globalitzador. 

Nosaltres afegim que cal no oblidar que l'objectiu últim és preparar als alumnes per a la vida i que aquesta és, per sobre de tot, diversa i rica en relacions. Així doncs, l'estratègia que regeixi el procés d'ensenyament-aprenentatge ha de desplegar un ampli ventall de mètodes i ha de conrear, sense descans, la relació; entre el que aprèn, el que ensenya i el que s'està mostrant.

El que ensenya, no és ja un mer transmissor (figura 1). Adquireix el paper de guia i gestor del procés que està tenint lloc. Partint d'una realitat propera als seus alumnes, segons convingui per aconseguir els objectius proposats, considerarà necessària una exposició tradicional, o una anàlisi d'un cas, o una recerca de camp o una resolució d'una qüestió a través d'un projecte. Haurà de proposar situacions comunicatives diverses, donar pautes per a l'organització social del grup de treball, distribuir temps i espai, oferir material curricular adequat... i haurà d'avaluar al costat dels seus alumnes el treball resultant.

Figura 1. Elements que s´interrelacionen per a aconseguir un procés d´ensenyament-aprenentatge significatiu.       

 L'ensenyament, o és per a la vida, o no és. El nostre món és divers, canviant, complex i híper relacionat. Aquesta és la realitat que ens toca transmetre i des de la qual hem de preparar als nostres alumnes. Estem nosaltres preparats?.

EPÍLEG

Com a part del treball de l'assignatura se'ns ha plantejat la tasca d'elaborar una sèrie d'activitats en la qual quedi de manifest tot el que acabem de tractar. 
      

     

 Figura 2. El celler de "Can Rich" a vista d´ocell. Aquí anirien els alumnes d'excursió per conèixer tot el procés de vinificació.

A través de la informació que podem obtenir d'una ampolla de vi elaborada a l'illa, pretenem filar una història seguint la metodologia d'aprenentatge basat en projectes (vídeo 1) que porti als alumnes a fer-se i respondre's preguntes sobre aspectes històrics, geogràfics, biològics, tecnològics o gastronòmics. 
Més enllà, es pretén que siguin ells els que portin el pes (tutelat) de l'organització d'una excursió als cellers "Can Rich", una visita al departament d'agricultura del Consell d´Eivissa i d'una pràctica de laboratori.

És, de fet, un projecte que ens fa il·lusió i ens agradaria poder dur-ho a terme en algun moment del nostre futur professional.

 Vídeo 1. En Fernando Trujillo ens explica en el següent vídeo què és l´ABP i les claus d´un bon projecte.