En aquesta darrera entrada del blog d’aquest
trimestre, se’ns ha demanat que contestéssim a la pregunta: “Com ha canviat la meva visió de l’educació”.
La veritat és que per nosaltres no ha estat un canvi. Aquesta paraula es queda
massa curta i potser el terme més adient sigui “REVOLUCIÓ”; almenys és el que
sentim (imatge 1). Canvi, o qualsevol dels seus sinònims: alteració, modificació,
evolució, variació, transformació (aquest és el que més se li acosta); no
representa tot el que s’està gestant en el món de l’educació des de finals del
segle XX.
Imatge 1. Per a nosaltres la nostra visió del món educatiu s'ha vist tan enriquida amb l'obertura d'angular que ha suposat l'inici d'aquest màster, que volem parlar d'una autèntica revolució.
En un
principi, podríem arribar a pensar que l’impacte que ens ha causat tot el que
hem après fins ara, es deu al fet que nosaltres dos som de la generació de
l’E.G.B i el B.U.P però, la majoria dels nostres companys del màster, bastant
més joves, tenen la mateixa impressió.
Hem descobert (o profunditzat en el nostre cas) l’ensenyament per competències,
les metodologies amb un enfocament globalitzador necessàries per al seu
aprenentatge (flipped classroom, estudi de cas, aprenentatge basat en
problemes, aprenentatge basat en projectes), la transformació de l’avaluació
(inicial, contínua, formativa...), l’aparició de l’autoavaluació i la
coavaluació, el canvi de rol del professor, el nou paper de l’alumne, la
importància de que el procés d’ensenyament-aprenentatge sigui funcional i
parteixi de la zona de desenvolupament proper de l’alumne i tot amplificat
per les TIC (imatge 2).
.
Imatge 2. Núvol de paraules del món educatiu. Tot suma per a la revolució en marxa (#eportfeiv a l'instagram).
Bé, podríem continuar encara una estoneta més, però volem tenir espai per escriure el que realment ens ha trasbalsat i és que, almenys nosaltres dos, mai ens havíem parat a pensar la quantitat d’alumnes que el sistema de l’escola tradicional ha deixat pel camí al llarg de la seva història (potser perquè som dels afortunats que hem sobreviscut al sistema), tot el talent perdut per un sistema propedèutic i selectiu; recordeu el documental On són els nens de desembre?. Doncs això.
.
Imatge 2. Núvol de paraules del món educatiu. Tot suma per a la revolució en marxa (#eportfeiv a l'instagram).
Bé, podríem continuar encara una estoneta més, però volem tenir espai per escriure el que realment ens ha trasbalsat i és que, almenys nosaltres dos, mai ens havíem parat a pensar la quantitat d’alumnes que el sistema de l’escola tradicional ha deixat pel camí al llarg de la seva història (potser perquè som dels afortunats que hem sobreviscut al sistema), tot el talent perdut per un sistema propedèutic i selectiu; recordeu el documental On són els nens de desembre?. Doncs això.
Afortunadament, i aquí volem arribar, la filosofia en
la qual es basa l’escola inclusiva, de la que nosaltres dos ni n’havíem sentit
a parlar, ha estat una revelació:
“Cal una visió oberta i flexible
de l’aprenentatge que duri tota la vida i ocupi tota la vida: una visió que
ofereixi l’oportunitat perquè tothom descobreixi el seu potencial per a un
futur sostenible i una vida amb dignitat. Aquesta visió humanista té
repercussions en la definició del contingut i les pedagogies d’aprenentatge,
així com en el paper dels mestres i altres educadors.” (UNESCO, 2015)
Parlem des del cor quan diem que aquesta és la
revolució que volem: una escola que generi el canvi social i solidari que
necessita la nostra societat i el món sencer. VISCA LA REVOLUCIÓ EDUCATIVA!
Ya sabéis que soy muy fan de este blog y de vosotros, como personas. Comparto totalmente vuestra visión, pues también asocio la educación con el término revolución, especialmente porque me invita a pensar en un cambio radical de todos los elementos que componen el sistema educativo: los profesores y los alumnos deben adoptar un nuevo rol, como guía y como constructor de su aprendizaje, respectivamente; las metodologías deben apostar por el trabajo en equipo, la cooperación y la transmisión de valores que sólo se pueden conocer si uno los experimenta al convivir con los demás, como la tolerancia; las evaluaciones deben centrarse en el proceso, en la adquisición de las competencias clave, y no en el resultado final (no somos productos, sino un continuo). Creo que el nuevo sendero debe iniciarse reformulando la pregunta de la cual partimos, esa que marca el objetivo real de la educación.. Así quizás, y sólo quizás, nos percatemos que lo importante es explotar las potencialidades de cada uno, sin ajustarnos a un modelo estándard (pruebas selectivas, diagnósticos) que anule toda creatividad y liberación emocional.
ResponderEliminarComo bien exclamáis, ¡VIVA LA REVOLUCIÓN EDUCATIVA!