Xarxes socials i el procés d’ensenyament-aprenentatge

"Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d'eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d'instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua"»

Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra, 2003

En l’actualitat, hi ha interessants debats al voltant de si les xarxes socials han d’entrar a les aules i amb quines estratègies o si s’han de deixar a l’altre costat dels murs sense aprofitar el seu potencial educatiu, com majoritàriament s’ha fet amb els mòbils. En aquest sentit, els serveis de xarxes socials permeten connectar-se a qualsevol hora amb persones d’arreu del món. Possibiliten crear grups d’aprenentatge entre iguals i d’interessos professionals. Qui les sàpiga utilitzar al favor seu tindrà avantatge en la cerca d’informació, en la gestió del coneixement i a l’hora de compartir  idees i experiències amb persones afins en una societat canviant. Es poden educar aquestes competències? Nosaltres creiem que sí. De fet, en els darrers anys, amb el fort impacte de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre els models pedagògics, s’ha desenvolupat una nova tendència teòrica basada en els processos comunicatius de la xarxa anomenada connectivisme. Segons George Siemens, creador de la teoria, l’aprenentatge ja no està en la xarxa com si fos una construcció aliena a les possibilitats d’aquesta si no que és la xarxa, i els processos d’aprenentatge que es produeixen a través de les relacions tecnològiques entre els individus. Aquesta teoria és força discutible i encara cal, potser, que en reflexionem.

Però, sigui com sigui, el fet és que el procés d’ensenyament-aprenentatge del segle XXI va íntimament lligat a les TIC i a les xarxes socials. Avançar en el desenvolupament del nostre PLE per tal d’aconseguir millorar la capacitat d’aprendre de manera autònoma passa, irremeiablement, pel maneig i l’ús adequat de les xarxes socials. Twitter, Blogger i Instagram potser han estat les de més rellevància en aquest màster. Les que més han revolucionat la manera en què aprenem i ens relacionem a la xarxa? Veurem si és així.

 

En l'entrada anterior parlàvem del diferent pes de cadascuna de les eines del nostre PLE a cada moment del procés d'aprenentatge autoregulat. En cada ‘branca’ del nostre PLE hi ha algunes aplicacions i programes que utilitzem amb més freqüència que altres. Trobem de tan específiques que només poden utilitzar-se per a una activitat concreta (per exemple 'Statistica' o SPSS, per realitzar anàlisis estadístics) i de tan versàtils que les utilitzem per a tot moment i lloc.

Abans de l'inici del màster, érem mers ‘consumidors’ de blogs que utilitzàvem com a font d'informació i coneixíem l'existència de twitter i instagram, si bé no li donàvem ús; al primer per suposar-li un excés de contingut i al segon per no veure-li la utilitat, ni en l'àmbit educatiu ni en el de l'obtenció d'informació. El repte al que ens hem enfrontat en crear el nostre blog i dotar-lo d'estructura i continguts ens ha fet veure els avantatges de passar a ser ‘prosumidors’ a la xarxa. Un ‘blog’ és una plataforma que permet oferir la informació que tu consideres important de manera senzilla, estructurada i accessible a multitud de potencials usuaris. En el camí, el propi procés de dotació de continguts t'obliga a ser un ‘agent actiu’ a la xarxa. Has de revisar, gestionar i prioritzar informació. Resumir, sintetitzar, reflexionar i editar. En el cas d'aplicar-ho a la docència en secundària, tot aquest esforç redunda en una millora de la capacitat d'aprendre de manera autoregulada i et proporciona un coneixement i unes eines molt útils a l'hora que el procés d'ensenyament-aprenentatge es converteixi en significatiu.

Esment a part mereixerien els entorns ‘wiki’, que van una passa més enllà del blog. Als avantatges d'aquest, cal afegir-li que un grup de persones (alumnes) poden enriquir amb continguts, independentment, la mateixa plataforma. A canvi, requereix una major responsabilitat i capacitat de funcionament autònom i actiu per la seva banda.

Twitter va requerir per la nostra banda un canvi d'actitud enfront de les TIC. Pot dir-se que fins que no vam entendre íntimament aquesta xarxa social no vam entendre en profunditat el calat de les TIC. En un primer moment ens va desbordar la quantitat d'informació i el seu particular codi ‘expressiu’. Twitter t'obliga a compartimentar, gestionar i triar entre la informació rellevant i no rellevant que t'arriba. Com a editor has de sintetitzar molt bé el que vols transmetre i, en conseqüència, t'obliga a cert esforç reflexiu. Twitter podria definir-se com el 'haiku digital’. Especialment interessant ens va semblar la capacitat tan gran que tens com a usuari d'accés a imatges. En aquest sentit, en una futura labor com a docent, twitter es revela com una potent eina per oferir imatges als alumnes per promoure debats, tasques, descripcions, cerques…

Aquesta capacitat és el nexe d'unió entre twitter i Instagram. Trencat el primer recel inicial davant aquesta xarxa social, descobrim, sobretot, la seva potència per compartir i accedir a imatges de tot tipus. Instagram és un pou sense fons, un tresor per al docent del segle XXI. Amb aquesta xarxa social es poden reforçar les classes, els treballs, els debats...afegint a la qualitat del contingut audiovisual el fet de la màxima actualitat. Enfront de twitter té l'avantatge d'un major control dels ‘inputs i outputs’ d'informació que arriba, si bé està restringida al camp audiovisual.

Pretenem desenvolupar la nostra carrera docent en un futur que s'acosta ja per convertir-se en present. No ocultem, a hores d'ara, certa reticència inicial quan començarem l'assignatura, davant del que pogueren aportar en el dia a dia educatiu eines com les que hem descrit. Però hem de dir que aprendre a utilitzar-les i veure l'abast i la versatilitat que ofereixen ens han fet entendre la seva importància i utilitat com a eines totalment aptes perquè els adolescents adquireixin un aprenentatge significatiu.