AN OPEN WAY OF LIFE

No és casualitat que l'última entrada del blog tingui a veure amb el concepte d'educació en obert. Perquè enfonsa les seves arrels en les TIC i el treball cooperatiu, les dues pedres angulars d'aquesta assignatura. Una definició senzilla del concepte és que es tracta d'una filosofia de treball que persegueix que tothom pugui produir, compartir i construir coneixement, en la convicció que aquest procés és el motor d'una autèntica societat global en l'era de les TIC. El terme 'obert' va molt més enllà de la gratuïtat o no dels continguts i el que nosaltres entenem és que està més relacionat amb la idea de llibertat. Llibertat d'acció, de planificació i de reflexió...us sona?; llibertat per gestionar el nostre aprenentatge. 

         El costat 'obert' de la xarxa va guanyant adeptes en moltes àrees copades fins ara per interessos privats i lucratius. Els OER (Open educational resources) són recursos educatius de tot tipus, des de presentacions fins a plans de classe o fins i tot textos o fulles de treball, que poden ser modificats o millorats perquè els seus creadors n'han donat el permís explícit, via eines legals com les llicències CC (Creative Commons). Això és treball cooperatiu a gran escala! Aquest tipus de col·laboracions dóna molta consistència al contingut que es va produint a través de l'ús i revisió contínua per part del col·lectiu que hi ha darrere. Posant de nou un exemple extret del món científic, al Regne Unit, la British Ecological Society, l'associació de biòlegs i ecòlegs amb més renom d'Europa, té tal pes al país que les seves opinions són tingudes en compte en les decisions del seu govern en matèria mediambiental, es basa en una filosofia 'oberta'. Aquí a Espanya, l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre intenta anar pel mateix camí, però encara li falta molt per recórrer. Però així i tot, han aconseguit que la seva revista científica estigui dins dels cànons del SCI!, una revista d'accés obert! En aquest ordre de coses, és conegut el gran negoci de les editorials de revistes científiques. Enfront d'aquest important 'lobby', ja hi ha revistes d'accés obert en les quals publiquen científics de renom; un altre exemple del pes que pot adquirir una iniciativa amb filosofia 'oberta'. I el mateix pot dir-se dels cursos en línia (MOOC -massive open online courses- com els que ofereixen Coursera, Edx, Udacity, Open Apps o UCATx ). 

Imatge 'open'

         L'interessant del concepte 'obert' és la voluntat que té de tombar les barreres que impedeixen l'accés al coneixement. Una d'elles són els costos econòmics, i no ens enganyem, aquí hi ha molta feina pendent; quan la gent lluita per sobreviure l'educació no és la seva prioritat. Però n'hi ha més. Està l'elevada quantitat de contingut obsolet que afavoreix el 'naufragi' i la ineficàcia a la xarxa o els mecanismes legals associats a interessos privats que impedeixen un lliure flux de continguts. En la mesura en què les barreres es tombin, es podrà construir una plataforma global de veritable treball cooperatiu. I llavors sí que guanyarem tots. Aquesta és la importància que, al nostre judici, té decantar-se per aquest 'corrent de filosofia digital'. El 'open way of life' que postulem com a títol de la nostra última entrada té a veure amb això. Una última lliçó apresa en aquesta assignatura. Que no sigui un punt final, sinó precisament el començament d'una manera nova de pensar respecte a l'ús de les TIC, dels recursos d'internet, de la manera en què anem ampliant el nostre PLE i el nostre procés de gestió de l'aprenentatge. Don't worry, be open!
 

Figura 1. El nostre artefacte final col·laboratiu amb ' Lino'.