AN OPEN WAY OF LIFE

No és casualitat que l'última entrada del blog tingui a veure amb el concepte d'educació en obert. Perquè enfonsa les seves arrels en les TIC i el treball cooperatiu, les dues pedres angulars d'aquesta assignatura. Una definició senzilla del concepte és que es tracta d'una filosofia de treball que persegueix que tothom pugui produir, compartir i construir coneixement, en la convicció que aquest procés és el motor d'una autèntica societat global en l'era de les TIC. El terme 'obert' va molt més enllà de la gratuïtat o no dels continguts i el que nosaltres entenem és que està més relacionat amb la idea de llibertat. Llibertat d'acció, de planificació i de reflexió...us sona?; llibertat per gestionar el nostre aprenentatge. 

         El costat 'obert' de la xarxa va guanyant adeptes en moltes àrees copades fins ara per interessos privats i lucratius. Els OER (Open educational resources) són recursos educatius de tot tipus, des de presentacions fins a plans de classe o fins i tot textos o fulles de treball, que poden ser modificats o millorats perquè els seus creadors n'han donat el permís explícit, via eines legals com les llicències CC (Creative Commons). Això és treball cooperatiu a gran escala! Aquest tipus de col·laboracions dóna molta consistència al contingut que es va produint a través de l'ús i revisió contínua per part del col·lectiu que hi ha darrere. Posant de nou un exemple extret del món científic, al Regne Unit, la British Ecological Society, l'associació de biòlegs i ecòlegs amb més renom d'Europa, té tal pes al país que les seves opinions són tingudes en compte en les decisions del seu govern en matèria mediambiental, es basa en una filosofia 'oberta'. Aquí a Espanya, l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre intenta anar pel mateix camí, però encara li falta molt per recórrer. Però així i tot, han aconseguit que la seva revista científica estigui dins dels cànons del SCI!, una revista d'accés obert! En aquest ordre de coses, és conegut el gran negoci de les editorials de revistes científiques. Enfront d'aquest important 'lobby', ja hi ha revistes d'accés obert en les quals publiquen científics de renom; un altre exemple del pes que pot adquirir una iniciativa amb filosofia 'oberta'. I el mateix pot dir-se dels cursos en línia (MOOC -massive open online courses- com els que ofereixen Coursera, Edx, Udacity, Open Apps o UCATx ). 

Imatge 'open'

         L'interessant del concepte 'obert' és la voluntat que té de tombar les barreres que impedeixen l'accés al coneixement. Una d'elles són els costos econòmics, i no ens enganyem, aquí hi ha molta feina pendent; quan la gent lluita per sobreviure l'educació no és la seva prioritat. Però n'hi ha més. Està l'elevada quantitat de contingut obsolet que afavoreix el 'naufragi' i la ineficàcia a la xarxa o els mecanismes legals associats a interessos privats que impedeixen un lliure flux de continguts. En la mesura en què les barreres es tombin, es podrà construir una plataforma global de veritable treball cooperatiu. I llavors sí que guanyarem tots. Aquesta és la importància que, al nostre judici, té decantar-se per aquest 'corrent de filosofia digital'. El 'open way of life' que postulem com a títol de la nostra última entrada té a veure amb això. Una última lliçó apresa en aquesta assignatura. Que no sigui un punt final, sinó precisament el començament d'una manera nova de pensar respecte a l'ús de les TIC, dels recursos d'internet, de la manera en què anem ampliant el nostre PLE i el nostre procés de gestió de l'aprenentatge. Don't worry, be open!
 

Figura 1. El nostre artefacte final col·laboratiu amb ' Lino'.

Xarxes socials i el procés d’ensenyament-aprenentatge

"Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d'eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d'instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua"»

Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra, 2003

En l’actualitat, hi ha interessants debats al voltant de si les xarxes socials han d’entrar a les aules i amb quines estratègies o si s’han de deixar a l’altre costat dels murs sense aprofitar el seu potencial educatiu, com majoritàriament s’ha fet amb els mòbils. En aquest sentit, els serveis de xarxes socials permeten connectar-se a qualsevol hora amb persones d’arreu del món. Possibiliten crear grups d’aprenentatge entre iguals i d’interessos professionals. Qui les sàpiga utilitzar al favor seu tindrà avantatge en la cerca d’informació, en la gestió del coneixement i a l’hora de compartir  idees i experiències amb persones afins en una societat canviant. Es poden educar aquestes competències? Nosaltres creiem que sí. De fet, en els darrers anys, amb el fort impacte de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació sobre els models pedagògics, s’ha desenvolupat una nova tendència teòrica basada en els processos comunicatius de la xarxa anomenada connectivisme. Segons George Siemens, creador de la teoria, l’aprenentatge ja no està en la xarxa com si fos una construcció aliena a les possibilitats d’aquesta si no que és la xarxa, i els processos d’aprenentatge que es produeixen a través de les relacions tecnològiques entre els individus. Aquesta teoria és força discutible i encara cal, potser, que en reflexionem.

Però, sigui com sigui, el fet és que el procés d’ensenyament-aprenentatge del segle XXI va íntimament lligat a les TIC i a les xarxes socials. Avançar en el desenvolupament del nostre PLE per tal d’aconseguir millorar la capacitat d’aprendre de manera autònoma passa, irremeiablement, pel maneig i l’ús adequat de les xarxes socials. Twitter, Blogger i Instagram potser han estat les de més rellevància en aquest màster. Les que més han revolucionat la manera en què aprenem i ens relacionem a la xarxa? Veurem si és així.

 

En l'entrada anterior parlàvem del diferent pes de cadascuna de les eines del nostre PLE a cada moment del procés d'aprenentatge autoregulat. En cada ‘branca’ del nostre PLE hi ha algunes aplicacions i programes que utilitzem amb més freqüència que altres. Trobem de tan específiques que només poden utilitzar-se per a una activitat concreta (per exemple 'Statistica' o SPSS, per realitzar anàlisis estadístics) i de tan versàtils que les utilitzem per a tot moment i lloc.

Abans de l'inici del màster, érem mers ‘consumidors’ de blogs que utilitzàvem com a font d'informació i coneixíem l'existència de twitter i instagram, si bé no li donàvem ús; al primer per suposar-li un excés de contingut i al segon per no veure-li la utilitat, ni en l'àmbit educatiu ni en el de l'obtenció d'informació. El repte al que ens hem enfrontat en crear el nostre blog i dotar-lo d'estructura i continguts ens ha fet veure els avantatges de passar a ser ‘prosumidors’ a la xarxa. Un ‘blog’ és una plataforma que permet oferir la informació que tu consideres important de manera senzilla, estructurada i accessible a multitud de potencials usuaris. En el camí, el propi procés de dotació de continguts t'obliga a ser un ‘agent actiu’ a la xarxa. Has de revisar, gestionar i prioritzar informació. Resumir, sintetitzar, reflexionar i editar. En el cas d'aplicar-ho a la docència en secundària, tot aquest esforç redunda en una millora de la capacitat d'aprendre de manera autoregulada i et proporciona un coneixement i unes eines molt útils a l'hora que el procés d'ensenyament-aprenentatge es converteixi en significatiu.

Esment a part mereixerien els entorns ‘wiki’, que van una passa més enllà del blog. Als avantatges d'aquest, cal afegir-li que un grup de persones (alumnes) poden enriquir amb continguts, independentment, la mateixa plataforma. A canvi, requereix una major responsabilitat i capacitat de funcionament autònom i actiu per la seva banda.

Twitter va requerir per la nostra banda un canvi d'actitud enfront de les TIC. Pot dir-se que fins que no vam entendre íntimament aquesta xarxa social no vam entendre en profunditat el calat de les TIC. En un primer moment ens va desbordar la quantitat d'informació i el seu particular codi ‘expressiu’. Twitter t'obliga a compartimentar, gestionar i triar entre la informació rellevant i no rellevant que t'arriba. Com a editor has de sintetitzar molt bé el que vols transmetre i, en conseqüència, t'obliga a cert esforç reflexiu. Twitter podria definir-se com el 'haiku digital’. Especialment interessant ens va semblar la capacitat tan gran que tens com a usuari d'accés a imatges. En aquest sentit, en una futura labor com a docent, twitter es revela com una potent eina per oferir imatges als alumnes per promoure debats, tasques, descripcions, cerques…

Aquesta capacitat és el nexe d'unió entre twitter i Instagram. Trencat el primer recel inicial davant aquesta xarxa social, descobrim, sobretot, la seva potència per compartir i accedir a imatges de tot tipus. Instagram és un pou sense fons, un tresor per al docent del segle XXI. Amb aquesta xarxa social es poden reforçar les classes, els treballs, els debats...afegint a la qualitat del contingut audiovisual el fet de la màxima actualitat. Enfront de twitter té l'avantatge d'un major control dels ‘inputs i outputs’ d'informació que arriba, si bé està restringida al camp audiovisual.

Pretenem desenvolupar la nostra carrera docent en un futur que s'acosta ja per convertir-se en present. No ocultem, a hores d'ara, certa reticència inicial quan començarem l'assignatura, davant del que pogueren aportar en el dia a dia educatiu eines com les que hem descrit. Però hem de dir que aprendre a utilitzar-les i veure l'abast i la versatilitat que ofereixen ens han fet entendre la seva importància i utilitat com a eines totalment aptes perquè els adolescents adquireixin un aprenentatge significatiu.

De la necessitat de la heutagogia al país de la reina de cors

Alícia va mirar al voltant seu amb gran sorpresa.
-Però com? Si sembla que hem estat sota aquest arbre tot el temps! Tot està igual que abans!
-Doncs clar que sí! -va convenir la Reina-. I, com si no?
-Bé, el què és al meu país -va aclarir Alícia, panteixant encara bastant, quan es corre tan de pressa com ho hem estat fent i durant algun temps, se sol arribar a alguna altra part...
-Un país bastant lent! -va replicar la Reina-. El que és aquí, com veus, fa falta córrer tot el que una pugui per romandre en el mateix lloc. Si es vol arribar a una altra part, cal córrer almenys dues vegades més ràpid.

En el famós llibre de Lewis Carroll, Alícia través del mirall, hi apareix el país de la reina de cors, on tothom havia de córrer cada vegada més ràpid simplement per romandre on estava. En ciència, existeix una hipòtesi evolutiva relacionada, a saber, que la millora contínua és necessària en qualsevol sistema per mantenir el seu ajust amb la resta de sistemes amb els quals està interactuant. I nosaltres afegim que ni la societat ni l'educació escapen a aquest supòsit, més si cap en la vertiginosa època de les tecnologies de la informació i la comunicació. La quantitat d'informació disponible és tan elevada i els processos i estructures per accedir a ella canvien tan de pressa, que l'aprenentatge s'ha convertit en una actitud a exercitar per a tota la vida. Sota aquest escenari, aquelles persones que siguin capaces de dissenyar i utilitzar el seu propi entorn personal d'aprenentatge (PLE) estaran en el camí de millorar la seva capacitat d'autogestionar la manera en la qual aprenen (heutagogia) i s'adapten a la seva realitat social.

Castañeda i Adell (2013) defineixen el PLE com una idea per entendre la manera en què aprenem utilitzant eficientment les tecnologies que tenim a disposició. El nostre PLE ens permet accedir a la informació, crear continguts o productes i compartir l'obtingut amb la nostra xarxa personal d'aprenentatge. Aplicant el concepte al camp educatiu, sorgeix la qüestió de com aprenen els alumnes?, són capaços de transformar les seves habilitats mentals en acadèmiques?, es pot treballar per educar en l'autogestió de l'aprenentatge? Zimmerman(2002) estableix l'estructura i funció dels processos subjacents però quina relació tenen amb el PLE?.

Chaves et al. (2015) exploren aquesta relació i conclouen que en el seu PLE l'individu pot dur a terme les tres fases de l'aprenentatge autoregulat; el PLE és l'ambient on el subjecte pot desplegar la seva iniciativa, la seva tenacitat i la seva adaptabilitat per desenvolupar l'autoregulació del seu aprenentatge. Com? Respondrem a la pregunta utilitzant el nostre propi PLE i la manera en la qual entenem el diagrama proposat per Zimmerman (figura 1).

La nostra idea de partida és que PLE i aprenentatge autoregulat estan íntimament lligats, si bé al primer ho considerem una estructura (conjunt d'eines intel·lectuals, situacionals, actitudinals, digitals i físiques) mentre que el segon és un procés cíclic en la vida d'un individu mentre aquest aprengui. Així, la primera relació que trobem és de proporcionalitat directa; com més ric i divers sigui el PLE, més capacitat tindrem per a autoregular el nostre aprenentatge.

La segona relació és la del PLE com un tot en cadascun dels moments de l'aprenentatge autoregulat; accedim a la informació, elaborem continguts i ho compartim buscant un “feed-back” en fer la previsió de la tasca. També durant l'actuació accedim a informació extra, elaborem i compartim versions, esborranys, taules, esquemes… Finalment, durant la reflexió tornem a utilitzar el PLE en tots els seus apartats; així accedim a material similar al nostre per comparar, fem documents finals, conclusions, propostes de millora… i les compartim.

Dit això, també afegim que el pes de cada part del PLE no és equitatiu en cadascun dels esdeveniments del procés d'aprenentatge. Així, accedim a la informació principalment abans de cada previsió (després d'una reflexió) i després de la previsió fins que comencem a crear (actuació). Finalment reflexionem d'una manera més individual fins que tanquem el cicle compartint el que considerem rellevant fins a una altra nova previsió.

En un món tan canviant i sobre informat és important dissenyar i utilitzar un PLE propi que faci eficient el procés d'aprenentatge, la qual cosa repercuteix en el guany d'aptituds per ser més autònoms en la gestió del procés i permet adaptar-nos millor al nostre entorn social. De fet, un PLE pot ser el millor termòmetre per comprovar si el nostre procés d'autoaprenentatge és prou dinàmic i eficient per al món en què vivim. Convidem als quals hàgiu llegit fins aquí a realitzar un nou PLE a sis mesos vista i comparar-ho amb el realitzat en aquesta activitat: Us sorprendreu!.

                                                                                                          
                                                                                                                                                  
                                                                                                                 

Figura 1. Diagrama del nostre PLE i interpretació de com es relaciona amb els esdeveniments del procés d'aprenentatge segons Zimmerman (2002).