Aquesta nova entrada del nostre blog l’hem titulada així, perquè realment tots els titulars del que hem llegit/vist/escoltat al llarg d’aquestes dues setmanes plantegen falses dicotomies (segons la nostra opinió) com si haguérem de triar entre qüestions antagòniques quan no és així. Començarem amb el primer titular:
COMPETÈNCIES VERSUS
CONEIXEMENTS
Ens trobem aquí el dilema entre teoria i pràctica i la
simplificació i polarització que aquest provoca, quan en realitat, totes dues
són necessàries i fins i tot complementàries.
Les competències s´han definit de moltes maneres.
Nosaltres ens quedem amb aquesta: Competència consisteix en la intervenció
eficaç en els diferents àmbits de la vida mitjançant accions en las que es
mobilitzen, al mateix temps i de manera interrelacionada, components actitudinals,
procedimentals i conceptuals. Com veurem més endavant, per arribar-hi ens farà
falta teoria i pràctica. Tot suma (Imatge 1).
MEMORITZACIÓ O COMPRENSIÓ, CONEIXEMENTS O PROCEDIMENTS
Coincidim amb l’opinió expressada al llibre de
n’Antoni Zabala i na Laia Arnau, quan diem que el problema no és el simple
dilema entre memoritzar o no memoritzar, sinó quan, cóm i perquè es deuen
realitzar activitats de memorització.
Sabem que per ser competents és necessari disposar
d’uns coneixements (fets, conceptes i sistemes conceptuals) encara que aquests
no serveixen de res si no els tenim assimilats i no som capaços
d’utilitzar-los (Imatge 2). Per això necessitem dominar un gran nombre de procediments
(habilitats, tècniques, estratègies, mètodes...) i, més a més disposar de la
reflexió i dels mitjans teòrics que les fonamenten. Perquè la millora de la
competència implica la capacitat de reflexionar sobre la seva aplicació, i per
aconseguir-la serà imprescindible recolzar-nos en el coneixement teòric. En
qualsevol cas, aprendre a ser competent per aprendre a aprendre mai comporta
l’abandonament de la memòria, de la força de voluntat, o de l’educació del
caràcter. No oblidem que hem de ser competents en totes les dimensions (la
social, l’interpersonal, la personal i la professional).
Imatge 2. Aquesta imatge posa de manifest com coneixements i competències es
relacionen per parlar d'una bona relació ensenyament - aprenentatge.
D’altra banda, a l´internet hi ha molt de blogs des
dels quals s´ens convida a triar. Els més crítics, directament afirman que el
compliment dels currículums existents ens obliga a haver de triar entre què
donem o com ho donem com si no es poguessin combinar. El blog "discentia" argumenta que una
metodologia basada en l’observació, la cerca d’informació, reflexió i exposició
requereix processos de treball amb una certa complexitat i per tant d’una certa
duració, el qual és cert, però potser només flexibilitzant horaris és
solucionaria, i també tots sabem que el centre educatiu mitjançant el PEC té
autonomia per concretar/adaptar/adequar/interpretar el currículum. No serà
potser que moltes vegades hi renunciem? No serà que per ensenyar coneixements
n’hi ha prou amb saber algunes coses,
però per formar en competències cal que els docents les tinguin assolides? Hauríem
de reflexionar tot això.
Per últim, aquestes setmanes tan anant a classe
com impartint-la hem après que, per aconseguir un aprenentatge significatiu, és
absolutament necessari ensenyar per competències i ens ha d’agradar fer-ho (si
es nota força, millor). Feu un cop d´ull al video que adjuntem. A nosaltres ens recorda molt al exemple del Zabala quan
parlava de les competències necessàries per fer una bona truita de
patata. També ens recorda que hem de partir de la funcionalitat, i de la
zona de desenvolupament pròxim de l’alumne. Aquest ha de saber que el que està
aprenent li serveix avui dia i per sempre, i no que "potser" li servirà en un
futur.
Així doncs, què penseu? Perquè triar si tot suma?.
