Alícia
va mirar al voltant seu amb gran sorpresa.
-Però com? Si sembla que hem estat sota aquest arbre tot el temps! Tot està igual que abans!
-Doncs clar que sí! -va convenir la Reina-. I, com si no?
-Bé, el què és al meu país -va aclarir Alícia, panteixant encara bastant, quan es corre tan de pressa com ho hem estat fent i durant algun temps, se sol arribar a alguna altra part...
-Un país bastant lent! -va replicar la Reina-. El que és aquí, com veus, fa falta córrer tot el que una pugui per romandre en el mateix lloc. Si es vol arribar a una altra part, cal córrer almenys dues vegades més ràpid.
-Però com? Si sembla que hem estat sota aquest arbre tot el temps! Tot està igual que abans!
-Doncs clar que sí! -va convenir la Reina-. I, com si no?
-Bé, el què és al meu país -va aclarir Alícia, panteixant encara bastant, quan es corre tan de pressa com ho hem estat fent i durant algun temps, se sol arribar a alguna altra part...
-Un país bastant lent! -va replicar la Reina-. El que és aquí, com veus, fa falta córrer tot el que una pugui per romandre en el mateix lloc. Si es vol arribar a una altra part, cal córrer almenys dues vegades més ràpid.
En
el famós llibre de Lewis Carroll, Alícia través del mirall, hi
apareix el país de la reina de cors, on tothom havia de córrer cada
vegada més ràpid simplement per romandre on estava. En ciència,
existeix una hipòtesi evolutiva relacionada, a saber, que la millora
contínua és necessària en qualsevol sistema per mantenir el seu
ajust amb la resta de sistemes amb els quals està interactuant. I
nosaltres afegim que ni la societat ni l'educació escapen a aquest
supòsit, més si cap en la vertiginosa època de les tecnologies de
la informació i la comunicació. La quantitat d'informació
disponible és tan elevada i els processos i estructures per accedir
a ella canvien tan de pressa, que l'aprenentatge s'ha convertit en
una actitud a exercitar per a tota la vida. Sota aquest escenari,
aquelles persones que siguin capaces de dissenyar i utilitzar el seu
propi entorn personal d'aprenentatge (PLE) estaran en el camí de
millorar la seva capacitat d'autogestionar la manera en la qual
aprenen (heutagogia) i s'adapten a la seva realitat social.
Castañeda i Adell (2013) defineixen el PLE com una idea per entendre la manera
en què aprenem utilitzant eficientment les tecnologies que tenim a
disposició. El nostre PLE ens permet accedir a la informació, crear
continguts o productes i compartir l'obtingut amb la nostra xarxa
personal d'aprenentatge. Aplicant el concepte al camp educatiu,
sorgeix la qüestió de com aprenen els alumnes?, són capaços de
transformar les seves habilitats mentals en acadèmiques?, es pot
treballar per educar en l'autogestió de l'aprenentatge? Zimmerman(2002) estableix l'estructura i funció dels processos subjacents
però quina relació tenen amb el PLE?.
Chaves et al. (2015) exploren aquesta relació i conclouen que en el seu PLE l'individu pot dur a terme les tres fases de l'aprenentatge autoregulat; el PLE és l'ambient on el subjecte pot desplegar la seva iniciativa, la seva tenacitat i la seva adaptabilitat per desenvolupar l'autoregulació del seu aprenentatge. Com? Respondrem a la pregunta utilitzant el nostre propi PLE i la manera en la qual entenem el diagrama proposat per Zimmerman (figura 1).
La
nostra idea de partida és que PLE i aprenentatge autoregulat estan
íntimament lligats, si bé al primer ho considerem una estructura
(conjunt d'eines intel·lectuals, situacionals, actitudinals,
digitals i físiques) mentre que el segon és un procés cíclic en
la vida d'un individu mentre aquest aprengui. Així, la primera
relació que trobem és de proporcionalitat directa; com més ric i
divers sigui el PLE, més capacitat tindrem per a autoregular el
nostre aprenentatge.
La
segona relació és la del PLE com un tot en cadascun dels moments de
l'aprenentatge autoregulat; accedim a la informació, elaborem
continguts i ho compartim buscant un “feed-back” en fer la
previsió de la tasca. També durant l'actuació accedim a informació
extra, elaborem i compartim versions, esborranys, taules, esquemes…
Finalment, durant la reflexió tornem a utilitzar el PLE en tots els
seus apartats; així accedim a material similar al nostre per
comparar, fem documents finals, conclusions, propostes de millora…
i les compartim.
Dit això, també afegim que el pes de cada part del PLE no és equitatiu en cadascun dels esdeveniments del procés d'aprenentatge. Així, accedim a la informació principalment abans de cada previsió (després d'una reflexió) i després de la previsió fins que comencem a crear (actuació). Finalment reflexionem d'una manera més individual fins que tanquem el cicle compartint el que considerem rellevant fins a una altra nova previsió.
En
un món tan canviant i sobre informat és important dissenyar i
utilitzar un PLE propi que faci eficient el procés d'aprenentatge,
la qual cosa repercuteix en el guany d'aptituds per ser més autònoms
en la gestió del procés i permet adaptar-nos millor al nostre
entorn social. De fet, un PLE pot ser el millor termòmetre per
comprovar si el nostre procés d'autoaprenentatge és prou dinàmic i
eficient per al món en què vivim. Convidem als quals hàgiu llegit
fins aquí a realitzar un nou PLE a sis mesos vista i comparar-ho amb
el realitzat en aquesta activitat: Us sorprendreu!.
Figura 1. Diagrama del nostre PLE i interpretació de com es relaciona amb els esdeveniments del procés d'aprenentatge segons Zimmerman (2002).
No hay comentarios:
Publicar un comentario